Por fin después de mucho tiempo me he puesto en manos de una profesional, ya te iré contando más cosas de ella, solamente comentarte que imparte medicina china, acupuntura y es nutricionista.
Mis problemas no son solo de kilos, el mal estar general en mi barriga es constante y ahora hace unas tres semanas me veía en urgencias con un cólico intestinal, después de esto empecé a pensar de forma seria en buscar ayuda. La medicina tradicional nunca le ha dado mucha importancia a estas moléstias crónicas que soporto desde hace años. Es por eso que busqué otra alternativa...
Otra de las cosas que van ligadas a estas molestias es el nivel muy bajo de enenrgía y esto si que me preocupa y me afecta, mucho más que los gases, ardores, sensación de inchazón y dolores. Según me explico Natalia ( la chica que me trata) cuando como los nutrientes entran en mi corriente sanguineo en un número reducido, solamente un 30%, y con esto tengo que tirar todo el día. Mi media jornada como contable, mi faceta de ama de casa y madre, y después las clases de yoga que doy cada día,..., ahhh y lo olvidaba mis ejercicios con kayla de la BBG.
A parte de esto también estoy con otra formación de yoga de la que todavía me queda un año y medio.
Esto es lo que peor llevo, parecería que llevo una piedra de muchos kilos a rastras para hacer mi actividad diaria.
Tengo 42 años y todavía muchas cosas por hacer, necesito estar a tope.
Natalia me ha preparado un menú que voy a seguir a raja tabla porque quiero curar mi sistema intestinal, quiero nutrir mi cuerpo y quiero poder con todo..., quiero estar limpia por dentro, quiero alimentarme, sentir que lo que como me llena de cosas buenas. Con esto, una buena respiración, el yoga y la meditación podré con todo.
Hoy empiezo con el menú y se que será difícil ya que el cuerpo me ha estado pidiendo a gritos azucar para poder con todo, y ahora despúes de tanto tiempo soy una yonqui del azucar y de las harinas. Estas dos cosas ya no las puedo comer.
Sin gluten, sin azucar, sin alcohol, sin cafeina ni teina, sin carne (yo no como carne hace más de dos anyos), sin leche, un poco de queso de cabra y algún yogurt de cabra también. De momento sin cebolla ni puerro. Empezando primero a limpiar y después a nutrir. Por ahora verduras, mucho pescado porque tampoco como legumbres y fruta, esto es todo.
Acabo con Miquel Martí i Pol y este - tot està per fer i tot és possible. ( todo está por hacer y todo es posible) .
dimecres, 27 d’abril del 2016
dimecres, 9 de març del 2016
Que es Sweat whith Kayla Itsines?
Hace 8 semanas me baje la aplicación Sweat y empecé a seguir sus indicaciones, a la vez busqué en internet todo lo que hablará en español sobre la BBG que ahora me resulta tan familiar pero que entonces no sabía ni que quería decir (bikini body guide) o sea una guía para conseguir un cuerpo bikini en 12 semanas. Es una guía de ejercicios que se pueden hacer sin problema en casa.
Quise enseguida escribir sobre ella porqué me pareció súper motivador todo lo que leía y sobre todo veía con las típicas fotos del antes y después:
He puesto estos dos ejemplos por distintos motivos, el primero porqué es una chica que no empieza delgada y en 12 semanas tachaaannn. La segunda porqué el cambio es mayúsculo, seguramente hay mucho más que 12 semanas de diferencia entre la primera y la tercera foto. Hay muchísimos ejemplos de fotografías en Internet, solo tenéis que buscar BBG en imágenes.
Ahora os cuento como me va a mi, para empezar no tengo 20 años si no 42 y en segundo lugar el deporte que yo he practicado en los últimos años es el yoga, por lo tanto el cuerpo nada preparado para lo que esta chica nos hace hacer..., y todo y así me encanta.
Esta es la semana 8 pero no estoy en la 8 de la App si no en la segunda, os cuento, primero hice la preguía que también está en la aplicación precisamente por lo que os contaba de mi falta de costumbre con el tipo de ejercicios, esto ya dura 4 semanas, pero la tercera semana de la pre y la segunda de la guía normal las he repetido. ¿Porqué me han gustado mucho?, nooooo, porqué no las completé ya que una vez al mes no dispongo de todos los días que nos pide y entonces si no la termino prefiero repetirla.
Me encanta levantarme por la mañana y ver con que me va a torturar, sufro bastante y no puedo hacer bien todos los ejercicios, pero hago lo que puedo y termino agotada y sudada. Luego sin perder tiempo comparto en instagram @sihopotssomiar el trofeo, porqué para mi es realmente un trofeo.
Aquí otro ejemplo
Hace años que empecé a coger algunos kilos, ahora estoy en más 6, pero cuando empecé estaba en más 8. No tengo tiempo para ir al gimnasio y todo y que cada día hago yoga (soy instructora) no me servía para bajar de peso. En estas 8 semanas he perdido 2 kilos, pero eso no es lo más importante, lo mejor es que ya tengo el hábito de hacer cada día lo que me toca. Voy intercalando los ejercicios de kayla que son 3 días (piernas, brazos y abdominales, y otro día de todo el cuerpo), con los 37 minutos de cardio, otros 3 días y preparar mis clases de yoga. Parece mucho pero a todo esto le dedico una hora al día como mucho y por eso sigo, porqué es posible. Muchas veces te propones cosas que te encantaría conseguir pero que al tercer día dejas por exigirte demasiado esfuerzo o tiempo, en este caso esto no pasa. Y tampoco tienes que comprar muchos accesorios, yo de momento solo tengo un balón medicinal de 6 kg. (lo compré en el Aldi) y dos pesas(del Decathlon) de 2 kg. cada una. Para saltar a la cuerda me la imagino, los steps son los escalones de mi casa, ni siquiera necesitas ropa de marca para ir al gimnasio ya que no tienes que salir de casa.
Los cambios que he visto en mi cuerpo son pequeños pero hacía tanto que iba hacia atrás que el ir hacia adelante ya es un gran logro. Me lo tomo como una cosa para toda la vida, no podré nunca dejar de hacer ejercicio si quiero sentirme bien, pero eso me apetece, quiero levantarme con 70 años y ponerme hacer mis ejercicios matinales, sean los que sean, es bueno para el cuerpo y sobre todo para la mente. Me siento mejor en muchos sentidos, con más energía, con más vitalidad y estoy más contenta.
Referente a la comida no puedo dar la opinión ya que no sigo de momento su menú, a veces lo miro y saco ideas, pero el tema alimentación es mi otra gran lucha y todavía no he encontrado el equilibrio que busco entre cuidarme y no torturarme. Ella propone un menú diario bastante bien explicado para la gente que come de todo y los vegetarianos como yo, pero al estilo australiano, o sea, un gran desayuno, media mañana, una comida bastante ligera, merienda y luego la cena bastante abundante, supongo que se puede adaptar haciendo la cena de comida y viceversa, tampoco es tan complicado.
Me gustaría intentar seguirla un tiempo para tener una opinión y poderla compartir con vosotras/os.
Que sepáis que se puede seguir la BBG sin tener la aplicación ya que los ejercicios y el menú están en pdf, pero para mi el hecho de estar pagando cada mes 19€ hace que me sienta más responsable de hacer los ejercicios, ya se, parece una tontería pero a mi me sirve. Todos tenemos que buscar la manera, los ganchos o premios que necesitemos para conseguir lo que deseamos.
Solamente me queda deciros que podéis probar la aplicación durante una semana gratis pero que luego os tenéis que dar de baja porqué si no os lo irán cobrando cada mes.
Para bajaros las guías podéis ir a la página de kayla Itnies http://www.kaylaitsines.com/collections/guides , hay gente que ha compartido las suyas...
Si estabas buscando un nuevo estimulante que te haga levantarte todos los días y ponerte a sudar, yo te recomiendo este.
Por cierto el tema fotos, cada semana hago las fotos pero todavía no estoy preparada para compartirlas, a ver si pronto me atrevo.
Quise enseguida escribir sobre ella porqué me pareció súper motivador todo lo que leía y sobre todo veía con las típicas fotos del antes y después:
He puesto estos dos ejemplos por distintos motivos, el primero porqué es una chica que no empieza delgada y en 12 semanas tachaaannn. La segunda porqué el cambio es mayúsculo, seguramente hay mucho más que 12 semanas de diferencia entre la primera y la tercera foto. Hay muchísimos ejemplos de fotografías en Internet, solo tenéis que buscar BBG en imágenes.
Ahora os cuento como me va a mi, para empezar no tengo 20 años si no 42 y en segundo lugar el deporte que yo he practicado en los últimos años es el yoga, por lo tanto el cuerpo nada preparado para lo que esta chica nos hace hacer..., y todo y así me encanta.
Esta es la semana 8 pero no estoy en la 8 de la App si no en la segunda, os cuento, primero hice la preguía que también está en la aplicación precisamente por lo que os contaba de mi falta de costumbre con el tipo de ejercicios, esto ya dura 4 semanas, pero la tercera semana de la pre y la segunda de la guía normal las he repetido. ¿Porqué me han gustado mucho?, nooooo, porqué no las completé ya que una vez al mes no dispongo de todos los días que nos pide y entonces si no la termino prefiero repetirla.
Me encanta levantarme por la mañana y ver con que me va a torturar, sufro bastante y no puedo hacer bien todos los ejercicios, pero hago lo que puedo y termino agotada y sudada. Luego sin perder tiempo comparto en instagram @sihopotssomiar el trofeo, porqué para mi es realmente un trofeo.
Aquí otro ejemplo
Los cambios que he visto en mi cuerpo son pequeños pero hacía tanto que iba hacia atrás que el ir hacia adelante ya es un gran logro. Me lo tomo como una cosa para toda la vida, no podré nunca dejar de hacer ejercicio si quiero sentirme bien, pero eso me apetece, quiero levantarme con 70 años y ponerme hacer mis ejercicios matinales, sean los que sean, es bueno para el cuerpo y sobre todo para la mente. Me siento mejor en muchos sentidos, con más energía, con más vitalidad y estoy más contenta.
Referente a la comida no puedo dar la opinión ya que no sigo de momento su menú, a veces lo miro y saco ideas, pero el tema alimentación es mi otra gran lucha y todavía no he encontrado el equilibrio que busco entre cuidarme y no torturarme. Ella propone un menú diario bastante bien explicado para la gente que come de todo y los vegetarianos como yo, pero al estilo australiano, o sea, un gran desayuno, media mañana, una comida bastante ligera, merienda y luego la cena bastante abundante, supongo que se puede adaptar haciendo la cena de comida y viceversa, tampoco es tan complicado.
Me gustaría intentar seguirla un tiempo para tener una opinión y poderla compartir con vosotras/os.
Que sepáis que se puede seguir la BBG sin tener la aplicación ya que los ejercicios y el menú están en pdf, pero para mi el hecho de estar pagando cada mes 19€ hace que me sienta más responsable de hacer los ejercicios, ya se, parece una tontería pero a mi me sirve. Todos tenemos que buscar la manera, los ganchos o premios que necesitemos para conseguir lo que deseamos.
Solamente me queda deciros que podéis probar la aplicación durante una semana gratis pero que luego os tenéis que dar de baja porqué si no os lo irán cobrando cada mes.
Para bajaros las guías podéis ir a la página de kayla Itnies http://www.kaylaitsines.com/collections/guides , hay gente que ha compartido las suyas...
Si estabas buscando un nuevo estimulante que te haga levantarte todos los días y ponerte a sudar, yo te recomiendo este.
Por cierto el tema fotos, cada semana hago las fotos pero todavía no estoy preparada para compartirlas, a ver si pronto me atrevo.
dimarts, 9 de febrer del 2016
Final de dejuni
Al final no vaig poder fer més de tres dies,..., però he començat a menjar molt bé i amb molta menys ansia, ja que se que quan tinc gana o dessitg només he d'esperar-me unes hores o uns minuts per menjar el que he decidit que menjaré.
Entre el blog, instagram i facebook em sento acompanyada per tu que també estàs en un camí..., gràcies per ser-hi.
Entre el blog, instagram i facebook em sento acompanyada per tu que també estàs en un camí..., gràcies per ser-hi.
diumenge, 7 de febrer del 2016
Primer dejuni
Dijous passat al vespre vaig començar un dejuni amb l'ajuda del sirope de sabia http://www.adelgazarysalud.com/alimentos/que-es-sirope-savia , aquí pots veure el que jo vaig llegir abans de començar.
Vaig pensar que seria molt fàcil estar tres dies sense menjar bebent el xarop i infusions tot el dia, però ha estat molt dur, he tingut moltes ganes de menjar, que no gana, és diferent.
He pensat en menjar una gran part d'aquests tres dies i m'he sentat a taula en els àpats amb la meva família desitjant fins i tot menjar butifarra, dos anys sense menjar car ni ganes, però ara quansevol cosa em semblava deliciosa.
Encara em queda el sopar d'avui i hauré complert amb el que m'havia proposat, però estic pensant que just després del tercer dia és quan et comences a sentir millor i deixes de tenir gana i comences a trobar-te amb més energia, si no ho experimento sempre em quedaré amb aquest record dolent del dejuni..., però tindré collons de seguir, ara no ho puc dir.
Seria interessant comprovar d'una forma empírica el que passa quan superes el tercer dia, però tinc tantes ganes de menjar.
Ara tocaria analitzar perquè el menjar em satisfà tant, d'un temps cap a aquí és el meu millor plaer per sobre de tots els altres, si quan em preparo el dinar de vegades salibejo, veient les fotos de l'instagram també em passa. M'agraden moltes altres coses però totes elles han de superar la mandra, per exemple m'agrada molt sortir a passejar els gossos, però em fa mandra, m'agrada molt fer les classes de ioga però normalment he de superar una mica de mandra, m'encanta aixecar-me al matí i acabar suada i plena d'energia, però quin pal llevar-se, inclús el sexe moltes vegades em fa mandra...
La única cosa que no em fa mandra és menjar i en teoria aquest menjar m'hauria de donar l'energia necessaria per fer totes les altres coses sense patir aquesta mandra.
De vegades em poso de mala llet si el dinar triga molt en fer-se i acabo menjant tot el que trobo mentre s'acaba de fer, i després que, després de seguida a geure, necessito descansar per pair el que acabo d'engullir, i acabo adormida, després costa horrors tornar-se a posar en marxa. Tot el dia lluitant amb la mandra, ditxosa mandra. És per això que crec que necessito un canvi d'alimentació, o potser un canvi de personalitat, qui sap...
Vaig començar el dejuni després de llegir que abans de fer una dieta per aprimar-se seria millor depurar l'organisme perquè comenci a funcionar de la manera que ho ha de fer i es cremin els greixos que s'han de cremar. Fa dies que m'estic controlant amb l'alimentació però no estava perdent res de pes, així que vaig començar el dejuni esperant que m'ajudés i penso que si ho ha fet, però ara veig que és molt més urgent aconseguir aquest plus d'energia per fer totes les coses que em donen plaer i no concentrar-ho tot en menjaaaaarrrrr.
Necessito una desintoxicaciómés profunda, més al nivell del que suposa per mi menjar, és com estar engantxada a una droga, i que he de fer? Deixar de menjar fins que ja no en tingui ganes? Potser si
dilluns, 25 de gener del 2016
La Voluntat
Avui estic pensant molt en la voluntat gràcies a l'ofici de viure, com moltes altres vegades em fa donar-li voltes a les coses.
Sempre he pensat que seria molt més feliç si tingués una gran força de voluntat, de fet he dit en bastants ocasions que si pogués demanar un dessig demanaria no tenir mandra que per mi és l'altre cara de la moneda de la voluntat.
Avui he escoltat varies coses sobre el tema, alguns creuen que la força de voluntat és necessaria per arribar on tu vols a la vida sense tenir en compte el que la vida et té preparat. D'altres pensen que l'esforç no porta enlloc i que només faràs que sentir-te fustrat al no poguer assolir tot el que t'has proposat. La tercera reacció és un mig-mig, que seria resumint que si desitges una cosa hi posis tota la voluntat per aconseguir-la i que després estiguis atent a les senyals que vas rebent, podria ser que el que t'has plantejat no sigui assolible o simplement no sigui per tu en aquell moment. Ahh, és clar, i com sabem si no és per nosaltres o simplement tirem la tovallola, com estar segurs de llegir bé aquestes senyals.
En el meu cas on dessitgo assolir una serie de coses durant tant de temps i no ho he aconseguit, podríem dir que ho hauria de deixar estar?, vol dir que ho he de seguir intentant fins a l'últim dia?
Han dit que hauríem d'analitzar d'on surt el dessig, del cor o del ego, clarissimament del ego, però tan se val, ho necessito, per sentir-me millor i poder donar el millor de mi també als altres. Ara estic limitada pel meu físic tant quan dono les classes com a l'hora d'inspirar a qui tinc a prop per què canviin de vida. Per tant potser no és tan clar que surti del ego, potser si que surt del cor.
M'agradaria entrar a la classe i sentir-me capaç de tot, i així poguer fer evolucionar més als meus alumnes.
Sempre he pensat que seria molt més feliç si tingués una gran força de voluntat, de fet he dit en bastants ocasions que si pogués demanar un dessig demanaria no tenir mandra que per mi és l'altre cara de la moneda de la voluntat.
Avui he escoltat varies coses sobre el tema, alguns creuen que la força de voluntat és necessaria per arribar on tu vols a la vida sense tenir en compte el que la vida et té preparat. D'altres pensen que l'esforç no porta enlloc i que només faràs que sentir-te fustrat al no poguer assolir tot el que t'has proposat. La tercera reacció és un mig-mig, que seria resumint que si desitges una cosa hi posis tota la voluntat per aconseguir-la i que després estiguis atent a les senyals que vas rebent, podria ser que el que t'has plantejat no sigui assolible o simplement no sigui per tu en aquell moment. Ahh, és clar, i com sabem si no és per nosaltres o simplement tirem la tovallola, com estar segurs de llegir bé aquestes senyals.
En el meu cas on dessitgo assolir una serie de coses durant tant de temps i no ho he aconseguit, podríem dir que ho hauria de deixar estar?, vol dir que ho he de seguir intentant fins a l'últim dia?
Han dit que hauríem d'analitzar d'on surt el dessig, del cor o del ego, clarissimament del ego, però tan se val, ho necessito, per sentir-me millor i poder donar el millor de mi també als altres. Ara estic limitada pel meu físic tant quan dono les classes com a l'hora d'inspirar a qui tinc a prop per què canviin de vida. Per tant potser no és tan clar que surti del ego, potser si que surt del cor.
M'agradaria entrar a la classe i sentir-me capaç de tot, i així poguer fer evolucionar més als meus alumnes.
El que sento és que la voluntat està a fora del cercle de la comoditat, de la famosa zona de confort, per això ens costa tant mantenir-la. Somiar no costa res, des de la butaca em puc veure activa, amb una energia desvordant, amb ganes de menjar-me el món..., però l'acció està fora d'accest lloc on ens sentim segurs.
Quan trepitxem terres desconegudes volem tornar corrents a casa i la voluntat ja no existeix, però com podem arribar a quansevol lloc si no sortim més enllà del conegut.
dilluns, 11 de gener del 2016
Mal dia
Avui sembla que tot anirà malament, la passejada amb els gossos de pena, i m'enfado perquè sempre m'he de menjar tots els marrons. Tothom te coses a fer i jo semblo el cotxe escoba que va arreplegant totes les feines que queden per fer.
Arribo i veig que els despertadors dels reis no serveixen per res, crido, i crido més fort des de baix però ningú contesta. Potser millor que faci tard al cole un dia i així s'ho pendrà més seriosament, passo de tot i em tanco a escriure, no se si s'ha aixecat o segueix dormint.
A sobre em peso i estic com el primer dia, he recuperat amb dos dies el que havia perdut en cinc, que guay!!!
He perdut totalment el control i em surt fum per les orelles, segur que se'm passa de seguida però ara mossegaria més que les meves gosses.
Respiro, respiro, respiro i surto de l'habitació amb el sac de la paciència mig ple, torno a intentar-ho.
Arribo i veig que els despertadors dels reis no serveixen per res, crido, i crido més fort des de baix però ningú contesta. Potser millor que faci tard al cole un dia i així s'ho pendrà més seriosament, passo de tot i em tanco a escriure, no se si s'ha aixecat o segueix dormint.
A sobre em peso i estic com el primer dia, he recuperat amb dos dies el que havia perdut en cinc, que guay!!!
He perdut totalment el control i em surt fum per les orelles, segur que se'm passa de seguida però ara mossegaria més que les meves gosses.
Respiro, respiro, respiro i surto de l'habitació amb el sac de la paciència mig ple, torno a intentar-ho.
divendres, 8 de gener del 2016
Francesc Orteu
Acabo d'escoltar a aquest home a la radio, concretament en una intervenció el dia 01/01/16 al programa Versio RAC1 d'en Toni Clapés. Li preguntava una oient com era que mai podia complir els propòsits que es feia a principi d'any...
Segons en Francesc Orteu, i a mi m'ha convençut, és perquè som molt idealistes, ens fem una idea de com ens agradaria ser però obviem que en som d'una altra. Per exemple deis que volia començar a fer esport, però no tenia en compte que en aquell moment que ella ha d'anar al gimnàs o a correr, normalment està prenent un cafetó tranquil·la mirant una mica la tele o conversant amb la seva parella. Per tant per aconseguir fer esport a de deixar de desitjar fer el cafetó aquell. Primer hem de deixar de desitjar coses que ja fem per substituir-les per altres. És clar que les que fem ens agraden, per això les fem.
També a comentat que posem el motor per arribar a les nostres metes a fora nostre, com si fos un carro tirat per un cavall, nosaltres seriem el carro i els nostres ideals el cavall, però el cavall està fora...Creu que el motor que ens ha de portar a aquell lloc que ansiem tant ha d'estar dins nostre.
Primer de tot hem de saber qui som de debó, parar i pendre consciència de qui som en realitat, després pensar en alló que volem aconseguir, sense oblidar qui som, i llavors anar-hi sense preses però sense pauses.
Per exemple jo fa anys que vull les mateixes coses, realment m'hi vaig acostant però molt a poc a poc, però potser és perquè no he profunditzat en qui soc en allò més profund, potser en aquell contacte amb mi mateixa no tingui la necessitat de ser més prima, més flexible, més saludable...És com si comencessim la casa per la taulada.
Tornem per tant al punt d'inici i sobre tot a la meditació, seure i fer silenci, buidar-se per omplir-nos de coses que ens realitzin, sense pors i sense complexos.
Segons en Francesc Orteu, i a mi m'ha convençut, és perquè som molt idealistes, ens fem una idea de com ens agradaria ser però obviem que en som d'una altra. Per exemple deis que volia començar a fer esport, però no tenia en compte que en aquell moment que ella ha d'anar al gimnàs o a correr, normalment està prenent un cafetó tranquil·la mirant una mica la tele o conversant amb la seva parella. Per tant per aconseguir fer esport a de deixar de desitjar fer el cafetó aquell. Primer hem de deixar de desitjar coses que ja fem per substituir-les per altres. És clar que les que fem ens agraden, per això les fem.
També a comentat que posem el motor per arribar a les nostres metes a fora nostre, com si fos un carro tirat per un cavall, nosaltres seriem el carro i els nostres ideals el cavall, però el cavall està fora...Creu que el motor que ens ha de portar a aquell lloc que ansiem tant ha d'estar dins nostre.
Primer de tot hem de saber qui som de debó, parar i pendre consciència de qui som en realitat, després pensar en alló que volem aconseguir, sense oblidar qui som, i llavors anar-hi sense preses però sense pauses.
Per exemple jo fa anys que vull les mateixes coses, realment m'hi vaig acostant però molt a poc a poc, però potser és perquè no he profunditzat en qui soc en allò més profund, potser en aquell contacte amb mi mateixa no tingui la necessitat de ser més prima, més flexible, més saludable...És com si comencessim la casa per la taulada.
Tornem per tant al punt d'inici i sobre tot a la meditació, seure i fer silenci, buidar-se per omplir-nos de coses que ens realitzin, sense pors i sense complexos.
dijous, 7 de gener del 2016
Dia 1
Avui ha anat tot força bé, menjar sa i ioga.
Encara no he començat del tot amb totes les classes i això està bé, avui he assistit jo a una classe de hatha molt sua, menys mal, i la classe que havia de fer jo ara s'ha anul.lat.
Per esmorzar pa de cereals torrat amb plàtan, per dinar, hamburguesa vegetal i amanida, per sopar, crema de carbasso.
Ara mateix tinc molta sensació de gana tot i que he berenat, un kiwi i una torrada.
Prepararé la crema per no haver de sopar gaire tard.
Demà més
Encara no he començat del tot amb totes les classes i això està bé, avui he assistit jo a una classe de hatha molt sua, menys mal, i la classe que havia de fer jo ara s'ha anul.lat.
Per esmorzar pa de cereals torrat amb plàtan, per dinar, hamburguesa vegetal i amanida, per sopar, crema de carbasso.
Ara mateix tinc molta sensació de gana tot i que he berenat, un kiwi i una torrada.
Prepararé la crema per no haver de sopar gaire tard.
Demà més
dimecres, 6 de gener del 2016
Comencem!!
Diari d'activitats i de receptes que em portarà a perdre 10kg fins al 7/06/16.
Començo demà que posaré el pes exacte i faltaran exactament 6 mesos.
Ja se que no serà fàcil ja que tinc 42 anys i porto 5 anys intentant perdre aquest 10kg però ara mateix em sento amb la motivació necessaria i ja se sap, si es pot somiar...
Sóc instructora de ioga, i fa 2 anys que no menjo res de carn, però amb tot no he estat capaç de sentir-me lo suficient lleugera i saludable.
També he de dir que he aconseguit moltes coses amb aquests 5 anys, però les preocupacions sempre han acabat al meu plat en forma de farines, sucres i demés. Menjar molt poc saludable que no va amb el meu estil de vida.
Comparteixo buscant complicitats i ajuda al mateix temps.
Començo demà que posaré el pes exacte i faltaran exactament 6 mesos.
Ja se que no serà fàcil ja que tinc 42 anys i porto 5 anys intentant perdre aquest 10kg però ara mateix em sento amb la motivació necessaria i ja se sap, si es pot somiar...
Sóc instructora de ioga, i fa 2 anys que no menjo res de carn, però amb tot no he estat capaç de sentir-me lo suficient lleugera i saludable.
També he de dir que he aconseguit moltes coses amb aquests 5 anys, però les preocupacions sempre han acabat al meu plat en forma de farines, sucres i demés. Menjar molt poc saludable que no va amb el meu estil de vida.
Comparteixo buscant complicitats i ajuda al mateix temps.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)