Avui sembla que tot anirà malament, la passejada amb els gossos de pena, i m'enfado perquè sempre m'he de menjar tots els marrons. Tothom te coses a fer i jo semblo el cotxe escoba que va arreplegant totes les feines que queden per fer.
Arribo i veig que els despertadors dels reis no serveixen per res, crido, i crido més fort des de baix però ningú contesta. Potser millor que faci tard al cole un dia i així s'ho pendrà més seriosament, passo de tot i em tanco a escriure, no se si s'ha aixecat o segueix dormint.
A sobre em peso i estic com el primer dia, he recuperat amb dos dies el que havia perdut en cinc, que guay!!!
He perdut totalment el control i em surt fum per les orelles, segur que se'm passa de seguida però ara mossegaria més que les meves gosses.
Respiro, respiro, respiro i surto de l'habitació amb el sac de la paciència mig ple, torno a intentar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada