Sempre he pensat que seria molt més feliç si tingués una gran força de voluntat, de fet he dit en bastants ocasions que si pogués demanar un dessig demanaria no tenir mandra que per mi és l'altre cara de la moneda de la voluntat.
Avui he escoltat varies coses sobre el tema, alguns creuen que la força de voluntat és necessaria per arribar on tu vols a la vida sense tenir en compte el que la vida et té preparat. D'altres pensen que l'esforç no porta enlloc i que només faràs que sentir-te fustrat al no poguer assolir tot el que t'has proposat. La tercera reacció és un mig-mig, que seria resumint que si desitges una cosa hi posis tota la voluntat per aconseguir-la i que després estiguis atent a les senyals que vas rebent, podria ser que el que t'has plantejat no sigui assolible o simplement no sigui per tu en aquell moment. Ahh, és clar, i com sabem si no és per nosaltres o simplement tirem la tovallola, com estar segurs de llegir bé aquestes senyals.
En el meu cas on dessitgo assolir una serie de coses durant tant de temps i no ho he aconseguit, podríem dir que ho hauria de deixar estar?, vol dir que ho he de seguir intentant fins a l'últim dia?
Han dit que hauríem d'analitzar d'on surt el dessig, del cor o del ego, clarissimament del ego, però tan se val, ho necessito, per sentir-me millor i poder donar el millor de mi també als altres. Ara estic limitada pel meu físic tant quan dono les classes com a l'hora d'inspirar a qui tinc a prop per què canviin de vida. Per tant potser no és tan clar que surti del ego, potser si que surt del cor.
M'agradaria entrar a la classe i sentir-me capaç de tot, i així poguer fer evolucionar més als meus alumnes.
El que sento és que la voluntat està a fora del cercle de la comoditat, de la famosa zona de confort, per això ens costa tant mantenir-la. Somiar no costa res, des de la butaca em puc veure activa, amb una energia desvordant, amb ganes de menjar-me el món..., però l'acció està fora d'accest lloc on ens sentim segurs.
Quan trepitxem terres desconegudes volem tornar corrents a casa i la voluntat ja no existeix, però com podem arribar a quansevol lloc si no sortim més enllà del conegut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada