Vaig pensar que seria molt fàcil estar tres dies sense menjar bebent el xarop i infusions tot el dia, però ha estat molt dur, he tingut moltes ganes de menjar, que no gana, és diferent.
He pensat en menjar una gran part d'aquests tres dies i m'he sentat a taula en els àpats amb la meva família desitjant fins i tot menjar butifarra, dos anys sense menjar car ni ganes, però ara quansevol cosa em semblava deliciosa.
Encara em queda el sopar d'avui i hauré complert amb el que m'havia proposat, però estic pensant que just després del tercer dia és quan et comences a sentir millor i deixes de tenir gana i comences a trobar-te amb més energia, si no ho experimento sempre em quedaré amb aquest record dolent del dejuni..., però tindré collons de seguir, ara no ho puc dir.
Seria interessant comprovar d'una forma empírica el que passa quan superes el tercer dia, però tinc tantes ganes de menjar.
Ara tocaria analitzar perquè el menjar em satisfà tant, d'un temps cap a aquí és el meu millor plaer per sobre de tots els altres, si quan em preparo el dinar de vegades salibejo, veient les fotos de l'instagram també em passa. M'agraden moltes altres coses però totes elles han de superar la mandra, per exemple m'agrada molt sortir a passejar els gossos, però em fa mandra, m'agrada molt fer les classes de ioga però normalment he de superar una mica de mandra, m'encanta aixecar-me al matí i acabar suada i plena d'energia, però quin pal llevar-se, inclús el sexe moltes vegades em fa mandra...
La única cosa que no em fa mandra és menjar i en teoria aquest menjar m'hauria de donar l'energia necessaria per fer totes les altres coses sense patir aquesta mandra.
De vegades em poso de mala llet si el dinar triga molt en fer-se i acabo menjant tot el que trobo mentre s'acaba de fer, i després que, després de seguida a geure, necessito descansar per pair el que acabo d'engullir, i acabo adormida, després costa horrors tornar-se a posar en marxa. Tot el dia lluitant amb la mandra, ditxosa mandra. És per això que crec que necessito un canvi d'alimentació, o potser un canvi de personalitat, qui sap...
Vaig començar el dejuni després de llegir que abans de fer una dieta per aprimar-se seria millor depurar l'organisme perquè comenci a funcionar de la manera que ho ha de fer i es cremin els greixos que s'han de cremar. Fa dies que m'estic controlant amb l'alimentació però no estava perdent res de pes, així que vaig començar el dejuni esperant que m'ajudés i penso que si ho ha fet, però ara veig que és molt més urgent aconseguir aquest plus d'energia per fer totes les coses que em donen plaer i no concentrar-ho tot en menjaaaaarrrrr.
Necessito una desintoxicaciómés profunda, més al nivell del que suposa per mi menjar, és com estar engantxada a una droga, i que he de fer? Deixar de menjar fins que ja no en tingui ganes? Potser si
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada