La Voluntat

Avui estic pensant molt en la voluntat gràcies a l'ofici de viure, com moltes altres vegades em fa donar-li voltes a les coses.

Sempre he pensat que seria molt més feliç si tingués una gran força de voluntat, de fet he dit en bastants ocasions que si pogués demanar un dessig demanaria no tenir mandra que per mi és l'altre cara de la moneda de la voluntat.

Avui he escoltat varies coses sobre el tema, alguns creuen que la força de voluntat és necessaria per arribar on tu vols a la vida sense tenir en compte el que la vida et té preparat. D'altres pensen que l'esforç no porta enlloc i que només faràs que sentir-te fustrat al no poguer assolir tot el que t'has proposat. La tercera reacció és un mig-mig, que seria resumint que si desitges una cosa hi posis tota la voluntat per aconseguir-la i que després estiguis atent a les senyals que vas rebent, podria ser que el que t'has plantejat no sigui assolible o simplement no sigui per tu en aquell moment. Ahh, és clar, i com sabem si no és per nosaltres o simplement tirem la tovallola, com estar segurs de llegir bé aquestes senyals.

En el meu cas on dessitgo assolir una serie de coses durant tant de temps i no ho he aconseguit, podríem dir que ho hauria de deixar estar?, vol dir que ho he de seguir intentant fins a l'últim dia?

Han dit que hauríem d'analitzar d'on surt el dessig, del cor o del ego, clarissimament del ego, però tan se val, ho necessito, per sentir-me millor i poder donar el millor de mi també als altres. Ara estic limitada pel meu físic tant quan dono les classes com a l'hora d'inspirar a qui tinc a prop per què canviin de vida. Per tant potser no és tan clar que surti del ego, potser si que surt del cor.
M'agradaria entrar a la classe i sentir-me capaç de tot, i així poguer fer evolucionar més als meus alumnes.

El que sento és que la voluntat està a fora del cercle de la comoditat, de la famosa zona de confort, per això ens costa tant mantenir-la. Somiar no costa res, des de la butaca em puc veure activa, amb una energia desvordant, amb ganes de menjar-me el món..., però l'acció està fora d'accest lloc on ens sentim segurs.

Quan trepitxem terres desconegudes volem tornar corrents a casa i la voluntat ja no existeix, però com podem arribar a quansevol lloc si no sortim més enllà del conegut. 

Mal dia

Avui sembla que tot anirà malament, la passejada amb els gossos de pena, i m'enfado perquè sempre m'he de menjar tots els marrons. Tothom te coses a fer i jo semblo el cotxe escoba que va arreplegant totes les feines que queden per fer.
Arribo i veig que els despertadors dels reis no serveixen per res, crido, i crido més fort des de baix però ningú contesta. Potser millor que faci tard al cole un dia i així s'ho pendrà més seriosament, passo de tot i em tanco a escriure, no se si s'ha aixecat o segueix dormint.
A sobre em peso i estic com el primer dia, he recuperat amb dos dies el que havia perdut en cinc, que guay!!!
He perdut totalment el control i em surt fum per les orelles, segur que se'm passa de seguida però ara mossegaria més que les meves gosses.
Respiro, respiro, respiro i surto de l'habitació amb el sac de la paciència mig ple, torno a intentar-ho.

Francesc Orteu

Acabo d'escoltar a aquest home a la radio, concretament en una intervenció el dia 01/01/16 al programa Versio RAC1 d'en Toni Clapés. Li preguntava una oient com era que mai podia complir els propòsits que es feia a principi d'any...

Segons en Francesc Orteu, i a mi m'ha convençut, és perquè som molt idealistes, ens fem una idea de com ens agradaria ser però obviem que en som d'una altra. Per exemple deis que volia començar a fer esport, però no tenia en compte que en aquell moment que ella ha d'anar al gimnàs o a correr, normalment està prenent un cafetó tranquil·la mirant una mica la tele o conversant amb la seva parella. Per tant per aconseguir fer esport a de deixar de desitjar fer el cafetó aquell. Primer hem de deixar de desitjar coses que ja fem per substituir-les per altres. És clar que les que fem ens agraden, per això les fem.

També a comentat que posem el motor per arribar a les nostres metes a fora nostre, com si fos un carro tirat per un cavall, nosaltres seriem el carro i els nostres ideals el cavall, però el cavall està fora...Creu que el motor que ens ha de portar a aquell lloc que ansiem tant ha d'estar dins nostre.

Primer de tot hem de saber qui som de debó, parar i pendre consciència de qui som en realitat, després pensar en alló que volem aconseguir, sense oblidar qui som, i llavors anar-hi sense preses però sense pauses.

Per exemple jo fa anys que vull les mateixes coses, realment m'hi vaig acostant però molt a poc a poc, però potser és perquè no he profunditzat en qui soc en allò més profund, potser en aquell contacte amb mi mateixa no tingui la necessitat de ser més prima, més flexible, més saludable...És com si comencessim la casa per la taulada.

Tornem per tant al punt d'inici i sobre tot a la meditació, seure i fer silenci, buidar-se per omplir-nos de coses que ens realitzin, sense pors i sense complexos.

Dia 1

Avui ha anat tot força bé, menjar sa i ioga.
Encara no he començat del tot amb totes les classes i això està bé, avui he assistit jo a una classe de hatha molt sua, menys mal, i la classe que havia de fer jo ara s'ha anul.lat.
Per esmorzar pa de cereals torrat amb plàtan, per dinar, hamburguesa vegetal i amanida, per sopar, crema de carbasso.
Ara mateix tinc molta sensació de gana tot i que he berenat, un kiwi i una torrada.
Prepararé la crema per no haver de sopar gaire tard.
Demà més

Comencem!!

Diari d'activitats i de receptes que em portarà a perdre 10kg fins al 7/06/16.
Començo demà que posaré el pes exacte i faltaran exactament 6 mesos.
Ja se que no serà fàcil ja que tinc 42 anys i porto 5 anys intentant perdre aquest 10kg però ara mateix em sento amb la motivació necessaria i ja se sap, si es pot somiar...
Sóc instructora de ioga, i fa 2 anys que no menjo res de carn, però amb tot no he estat capaç de sentir-me lo suficient lleugera i saludable.
També he de dir que he aconseguit moltes coses amb aquests 5 anys, però les preocupacions sempre han acabat al meu plat en forma de farines, sucres i demés. Menjar molt poc saludable que no va amb el meu estil de vida.
Comparteixo buscant complicitats i ajuda al mateix temps.